3a sessió

Reflexions sobre què vol dir conversar

Juli Palou
20 de gener de 2012















Aborda les reflexions des de tres perspectives:
·         des de la filosofia
·         des de la lingüística
·         des de la didàctica

                   1.- Perspectiva de la filosofia.-


En Juli, cita Montaigne i la seva obra, per situar-nos en la vesant subjectiva del discurs. Citant Montaigne diu “Reflexionàvem a partir de l’experiència” “Parlaré de mi i de la meva experiència de vida.” “Tot són maneres de parlar sobre les coses del món des d’una perspectiva”. “Si busquem la veritat,  hi ha un perill, que algú es pensi  que l’ha trobat.” No tenim la veritat, mai la tindrem. Construïm discursos sobre les coses del món.”

Pel que fa a l’objectiu del seminari és interessant aquesta reflexió que relativitza “la veritat” i ens aporta un grau de flexibilitat i obertura que ens permet la predisposició necessària per comprendre les accions i els discursos dels altres. Sobretot si volem fer equip. (Comentari del David)

Continua dient:
“Quan parlo de mi sempre tendeixo a explicar els defectes:
a.      per què de les virtuts n’aprenc poc
b.      per que des de la lloança no em creuen.”

“Hi ha una qüestió que fa que la conversa es trenqui: que tothom estigui d’acord. No m’interessa trobar el mateix, m’interessa trobar gent que em sacsegi perquè em desperta...”

“...hi ha amb qui no m’interessa discutir:
·         amb qui pega molt fort però no hi ha res més
·         amb els que sentencien
·         amb els qui tenen por de parlar amb mi
·         amb els que no tenen capacitat d’ordre...

... amb qui si m’interessa discutir:
·         amb qui em porti bé la contraria, argumentant
·         que no digui sentències
·         que no em tingui por

“Sócrates discute más a favor de los que discuten que a favor de la discusión”

“Alerta, sovint sucumbim davant les paraules, la gesticulació, el vestit...”

“Has de ser capaç d’aguantar allò que estàs dient”

En la conversa la fortuna també hi té un paper, ja que “tu penses, dissenyes i les coses van per on van.”

Quan algú fa una rèplica: “baixo les orelles i callo, vaig a casa i la penso”

“No és millor qui sempre guanya, en una conversa”

                   2.- Perspectiva lingüística.-


“Dins nostre tenim moltíssimes veus, parlem sempre en nom dels que ens han precedit.”

“Ningú no és original.” (...) Imitem, recollim, reciclem, no som l’origen, però construïm un punt de vista original, una mirada sobre les coses.”

“Es construeix fixant-nos com ens situem en allò que ens ha precedit: ...  desacord; ... acord que es pot construir de moltes maneres:

a.      A=B  (diuen el mateix)
b.      A + o – B  + alguna cosa diferent (recullo el que has dit, però veig un matiç diferent)
c.      A <=>  B (entre els dos: co-construïm)

“La construcció d’un punt de vista sempre es fa a partir d’un context i de situar-se.”

“Jo ja he dit el que pensava! I què? I l’altre? No es tracta tant de parlar del tema, sinó sobre el tema.”

“No construïm, sempre co-construïm”

“Nietsche: un educador nunca dice lo que piensa... sino lo que piensa en función de lo que el educando piensa.”

Tal i com  deia Sócrates , només m'interessa “Parlar com amics”:

·         cal respondre amb més suavitat i amb més dialèctica (cortesia, no ofendre)
·        emprar en la resposta aquells termes que reconeix aquell amb qui parlem. (adequar el discurs, explorant a partir de preguntes i respostes)


                   3.- Perspectiva didàctica.-


Algunes qüestions sobre la conversa:

1.      No n’hi ha prou amb dir de què hem de parlar, tampoc amb el context.  L' important són les mediacions (ben orientades cap el tema) que fem a través de la paraula.

2.      Cal orientar  la conversa cap a:

a.      L’acció: per què, cap a on volem anar? Què estem buscant?
b.    El discurs: quan narrar, quan argumentar, aprofundir, reformular, mostrar el teu punt de vista.
c.      Estatus: amistat, seguretat i confiança, clima càlid

3.      Important discrepar: Si no hi ha, s'acaba la conversa amb això que dirà aquest, potser té raó.
4.      Com se situen les persones en relació als punts de vista que ja s’han exposat?
5.      Perdre por a l’imprevist. A vegades una conversa reclama el silenci.
6.      L'escolta sempre està prenyada de respostes.
7.      Cada veu és singular. Com a persones som únics.


Notes de David Vilalta Murillo